Programació

El duet Circooltura (Emanuele Occhipinti i Eva Cermak) interpreta els seus espectacles a festivals i carrers de diferents parts del món. Funcionen amb roda Cyr, corda fluixa, cadires equilibristiques, balanç en ampolles i pals de mà. En els darrers anys han viatjat amb els seus espectacles per Europa, Mèxic, Sud-amèrica i Austràlia. L’experiència adquirida d’aquesta manera caracteritza les creacions de l’empresa. Siguin on siguin, s’entrenen en espais de circ i treballen les seves creacions amb diferents directors.

El duet Circooltura (Emanuele Occhipinti i Eva Cermak) interpreta els seus espectacles a festivals i carrers de diferents parts del món. Funcionen amb roda Cyr, corda fluixa, cadires equilibristiques, balanç en ampolles i pals de mà. En els darrers anys han viatjat amb els seus espectacles per Europa, Mèxic, Sud-amèrica i Austràlia. L’experiència adquirida d’aquesta manera caracteritza les creacions de l’empresa. Siguin on siguin, s’entrenen en espais de circ i treballen les seves creacions amb diferents directors.

RAR: Una fantasia absurda de color gris. Una oda al mal gust i la bogeria.

En un món on l'aparença i la possessió són més valorats que les mateixes persones, ens oblidem que les aparences enganyen.

En aquest espectacle la vanitat, l'arrogància i la hipocresia han acabat amb les relacions humanes i ja no se sap què és correcte i què no, què és real i què és fals.

Qui dictamina on resideix la veritat? Què és normal i què és estrany?

RAR transmet un missatge de coratge davant les dificultats de ser un mateix.

RAR és brusc, directe i sincer.

RAR és llibertat.

HOMENAJE és aquest moment on alguna cosa es va parar i ja no hi ha marxa enrera.

HOMENAJE és una tragicomèdia que viatja de la mort a l’amor.

HOMENAJE és una dolça ferida que qüestiona al públic i el situa com a possible víctima.

HOMENAJE és un moment a celebrar, a compartir i viure.

HOMENAJE és un repte a la solitud d’escena.

HOMENAJE és una rebel·lió a lo establert.

En un espai obert, tres pals, algunes cadires desordenades i un parell d'instruments musicals. Cinc amics inseparables es retroben després d'algun temps. Van arribant d'un en un, es miren als ulls, somriuen, les línies de mapa de les seves vides els porten avui a aquest lloc, són els mateixos de sempre malgrat el temps. La música envaeix l'espai, el moviment, la complicitat. Els tres pals en l'escena donen vida a aquesta simple trobada on l'humor, l'amistat i l'amor s'expliquen tant en el pla horitzontal com en el vertical.

“Això era i no era un peix que reflexionava dubtós cap a les profunditats infinites, tot sol, sense cap peix gros que el vigili, ni cap peix manta que l’abrigui, sense peixos espasa, peixos pallasso o congres peluts. Lliurat de tot, i tanmateix no s’ho pot treure del cap. Peix-Era.”

PEIX és un viatge, un viatge metafòric cap a les profunditats humanes per buscar allò que ens fa continuar nedant, que ens fa continuar buscant, que ens fa continuar remant tot i que les onades siguin altes o siguin fortes.

Segona producció d’aquesta companyia que presenta un solo de petit format de carrer basat en el circ i el pallasso. Una reflexió, des de la poètica de l’absurd, sobre la mallorquinitat, sobre l’impacte del turisme, sobre la lluita de poders, la buidor, el silenci i la solitud davant la immensitat, sobre la ridiculesa de ser grans i l’enyorança de ser petits. Un viatge metafòric cap a les profunditats humanes per buscar allò que ens fa continuar nedant, buscant, remant tot i la magnitud i la força imprevisible i sempre sorprenent de les onades.

Dues dones s'enfronten a la seva por al temps mort, al buit. A partir d'un xiclet que les uneix, allò que al principi es presenta com un joc absurd acaba esdevenint justament allò que les ajuda a oblidar-se de la seva desesperança. Entre equilibris acrobàtics i manipulacions llefiscoses entre cossos i xiclet, neix una poètica que ens convida a reflexionar sobre com invertim el temps que sembla perdut.

Un espectacle senzill i delicat que convida a tots els públics a jugar mentre reflexionem mirant-nos als ulls.

Dos éssers intentant compartir els seus universos.
L'encreuament de dues vides, intentant fer una,
el fluid, l'incòmode, la repetició, l'inassolible.
Desitjos bloquejats buscant sorgir i enfrontar-se a l'esperat.
Acompanyats en solitud.
Diferents i junts.

Toca toc és un còmic en moviment, dins d'un ou de set metres d'alt. És una experiència íntima que ens parla d'això, de la intimitat d'una parella (que són totes les parelles). Antoni i Alícia, ens conviden a viatjar amb ells per les pujades, baixades, corbes, petits moments de calma i explosions de les relacions amoroses. Una història de colors intensos, que convoca els grans moments de cinema i de la cançó popular, que gira i gira sobre els patins d'Alicia, que vola en el quadre aeri de próximidad, que es persegueix, s'amaga i es sedueix en un joc de portes i finestres. Toca Toc, és un espectacle que parla amb humor, finor i de l'increïble que és la veritat quan dues persones es troben i decideixen veure què passa ...

Un home a la vora de l'esquizofrènia ens convida a viatjar entre els plecs del seu cervell. Un personatge barrut, ple de tendresa, sarcasme i bogeria. Ens mostra els efectes adversos de viure en els nostres temps a través de gags absurds i habilitats inusuals. Amb un ritme frenètic i molt d'humor, Kerol ens sorprèn amb una miscel·lània de malabars excèntrics i beatbox bufó.

Medalla de Plata "Festival Mondial du Cirque de Demain", París 2011

Medalla d'Or en "Daidogei World Cup Shizouka", Japó 2018

Medalla de Plata a "Daidogei World Cup Shizouka", Japó 2017

Premi especial a "Moscow International Festival in Circus Arts", 2017